Les Històries locals de Catalunya als segles XIX i XX: 1837-1936 [Fitxer informàtic]
/ directora
Sòria i Ràfols, RamonBarcelona : Universitat de Barcelona, 2010
Dirigida per: Mateu i Ibars, Josefina. Universitat de Barcelona. Departament de Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 1993
Un fitxer electrònic
Bibliografia.
ISBN 9788469301302
turals de Catalunya entre 1844 i 1956. També les Assemblees Intercornarcals d'Estudiosos jugaren un paper de primer ordre en aquesta dinamització dels estudis d'història local al fomentar la recerca històrica, a més d'altres temàtiques. En especial, les Assemblees impulsaren les relacions entre especialistes de diverses contrades dels país. Instituïdes pel geògraf, demògraf i historiador Josep Iglésies i Fort, s'anaren celebrant amb caràcter anual, des de la primera l'any 1950, a Martorell, fins la del 1993, a Encamp. Aquesta distribució itinerant arreu de Catalunya s'ha mostrat en un mapa de les Assemblees eelebrades entre 1950 i 1993. En el decurs dels anys vuitanta els estudis d'història local adquiriren creixent importància a causa de quatre factors principals: de les noves promocions de llicenciats, de la revaloració del passat històric dels pobles per la pròpia població i pels nous ajuntaments, de l'organització de xarxa d'arxius locals i comarcals pels propis ajuntaments i pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. i de l'extensió de nous mètodes didàctics pels professors de Ciències Socials als centres d'ensenyament primari i secundari. Tot això propicià una sèrie de col.loquis i debats entre diferents valoracions de la història local per part de diversos especialistes, com Albert Balcells, Josep Fontana, Miquel Izard, Ferran Mascarell, Joaquim Nadal, Borja de Riquer, Jaume Sobrequés, Ignasi Terradas, Enric Ucelay da Cal, etc. Molts d'ells partiren de la metodologia emprada, des ja feia anys per línies de recerca a Gran Bretanya, Itàlia, França, Estats Units o Mèxic. També el treball de recopilació parteix d'obres de referencia bibliogràfica com les de M. Aguiló, R. Alberch i J. Nadal, J. Andreu, Á. del Arco, B. J. Gallardo, "Indice Histórico Español", Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, A. Palau y Dulcet, B. Sánchez Alonsa o H. C. Simón Palmer. La temàtica queda raonadament centrada en la significación de les històries locals en el seu temps, especialment a nivell cultural i historiogràfic; enteses les històries locals com monografies de caràcter històric sobre alguna localitat o població del Principat de Catalunya, publicades en el centenar d'anys corresponents entre 1837 i 1936. D'aquesta forma, la recerca es desenvolupa en situar les monografies històriques locals dins de l'evolució històrica de Catalunya al llarg d'una sèrie d'etapes: la monarquia d'Isabel II (1833-68), el Sexenni Revolucionari (1868-74), la Restauració alfonsina (1875-1914), la Mancomunitat de Catalunya (1914-25), la Dictadura de Primo de Rivera (1923-31), la Generalitat republicana (1931-36).També s'assenyalen les influències d'ordre ideològic (catalanisme, anarquisme, socialisme o marxisme) i, en especial, els moviments culturals que les propiciaren com el Romanticisme, la Renaixença, el Modernisme, el Noucentisme o els avantguardismes. La tesi analitza la significació de les històries locals. Així, estudia els seus antecedents als segles anteriors d'Edat Moderna i, en particular, amb el moviment de la Il.lustració, al segle XVIII. Repassa com podia ser la importància de centres culturals de la ciutat de Barcelona, la Universitat de Cervera, el Monastir de Bellpuig de les Avellanes o de personalitats intellectuals, com ara Taverner, Finestres, Caresmar o Capmany (...).
